Rafael Torres, president de CEC: “El comerç minorista no va com un coet, però sí que té en canvi un apuntant a la seua línia de flotació i és la reducció de la jornada laboral”
El xicotet comerç espanyol estima que la reducció de la jornada laboral costarà al sector fins a 3.866 milions d’euros, segons ha assenyalat hui el president de la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), Rafael Torres, per a qui esta mesura afectarà directament la competitivitat del sector.
Torres ha mostrat la seua preocupació pels efectes que la reducció horària poden tindre sobre un sector tan estratègic per a l’economia com és el comerç minorista, format per 393.287 empreses que representen el 12,3% del total del teixit empresarial a nivell nacional, donen ocupació a 1.911.329 persones per compte propi i alié (10% del total) i generen el 4,9% del PIB nacional. En contra del que des del Govern central s’afirma, “el comerç minorista no va com un coet, però sí que té en canvi un apuntant a la seua línia de flotació i és la reducció de la jornada laboral”.
A Espanya hi ha 1.431.974 treballadors per compte d’altri en el comerç minorista que veuran reduïda la seua jornada laboral en 2,5 hores setmanals una vegada aprovada la reforma del Govern central. Això suposarà, en conjunt, una reducció de 172 milions d’hores a l’any. Estes xifres es referixen als treballadors per compte d’altri i no tenen en compte als 480.000 comerciants autònoms per als quals esta mesura tindria un altre efecte col·lateral sobre la conciliació del temps de treball i personal si desitgen mantindre la seua capacitat competitiva, donades les dificultats de contractació de personal qualificat per a complementar eixes hores. D’altra banda, i en cas de comptar amb eixa capacitat de contractació, suposaria un sobrecost que resultaria inassumible per a molts autònoms i pimes del sector.
“Estimem que el cost laboral total anual per a les empreses de comerç minorista espanyola serà de 3.866 milions d’euros, a conseqüència de la necessitat de suplir les hores reduïdes en les posicions on no és possible compensar-les”, ha assenyalat el president de CEC.
Este cost, que pren com a referència el cost laboral per hora de l’última enquesta elaborada per l’INE, corresponent al quart trimestre de 2023, es calcula partint del supòsit, totalment allunyat de la realitat, que les empreses pogueren contractar treballadors formats per a cobrir les hores reduïdes, i que estes empreses posseïxen la grandària suficient per a adaptar i gestionar amb flexibilitat els seus torns, la qual cosa és molt difícil en el xicotet comerç, donada l’estructura de la gran majoria de les empreses de comerç.
Per a Torres, cal tindre en compte que este és un dels sectors on la presència física de persones en el punt de venda és més necessària per a oferir una adequada atenció al client que es traduïsca en vendes, “afectant per tant de manera directa a la competitivitat i productivitat del sector, àmpliament danyada ja a causa dels molt escassos marges amb els quals treballa”.
És crucial conéixer que el 46% de les empreses de comerç són unipersonals (autònoms sense assalariats), i quasi el 83% tenen fins a 2 treballadors, sent més del 95% les que tenen fins a 5 treballadors.
“Este és el teixit comercial que existeix al nostre país, i que correrà un alt risc de desaparició si se li apliquen unes mesures que només podrien complir la seua fi en altres sectors i grandàries d’empresa, però mai en un debilitat comerç de proximitat que dona ocupació de qualitat, vertebra els nostres pobles i ciutats i és el més sostenible de tots els formats comercials”, ha subratllat Torres.
Especialment onerosa resultarà esta mesura per al prop de mig milió de treballadors per compte propi, que després de l’última reforma de la Seguretat Social referida al règim d’autònoms ha vist encarits els seus costos, la qual cosa agreuja encara més el problema si ara s’aplica la reducció de jornada
Per tant, un enfocament realista apunta al fet que els xicotets comerços, sense capacitat o possibilitat de garantir la rotació de les seues plantilles, “es veuran obligats a tancar 120 hores a l’any o cosa que és el mateix, 120 hores menys oberts i per tant menys venda i més pèrdua de competitivitat, enfront de formats comercials més grans i especialment enfront de les grans plataformes de venda en línia, a les quals no afectaria esta normativa i que sí que poden generar eficiències per la grandària de les seues plantilles”
Torres ha subratllat també que en 2023 l’increment mitjà dels costos laborals totals dels comerços minorista espanyols ja va ser del 5,9%, per damunt de la mitjana del conjunt de l’economia.
“Sense mesures compensatòries que alleugen l’augment estimat dels costos laborals, la retallada del temps de treball restaria entorn de 6 dècimes al creixement mig anual del PIB durant el pròxim bienni i 8 dècimes al de l’ocupació”, ha afegit.
Tenim l’exemple de les experiències dutes a terme a França i Alemanya on un descens de 40 a 35 hores setmanals ha suposat una major rotació laboral sense generar a canvi un augment significatiu de l’ocupació.
Esta mesura afectarà d’una manera fins i tot més greu a les zones rurals i a l’Espanya buidada, amb el consegüent risc de tancaments de comerços i perduda encara major d’un teixit comercial vital per a la subsistència d’estes àrees. Bé al contrari, en comptes de majors càrregues, estes zones haurien de comptar amb exempcions impositives i ajudes directes per a la implantació de comerços que afavorira un imprescindible enfortiment del seu teixit comercial.
Propostes davant la reforma de la jornada màxima legal
Davant este escenari, CEC proposa:
- Polítiques per a reduir els costos no salarials, com les cotitzacions socials, i incentivar la cooperació entre empreses i treballadors, que contribuirà a accentuar els efectes positius de la reforma, mitigar els negatius i millorar la posició competitiva de l’economia espanyola.
- Major flexibilitat de la jornada laboral base en el seu còmput anual, enfront del mòdul setmanal, permetent modificar fins a un 10% de la jornada anual amb 5 dies d’antelació i la regulació del contracte a temps parcial amb hores complementàries, com ocorre en els molts dels convenis sectorials negociats a Espanya a través d’organitzacions membre de la Confederació Espanyola de Comerç.
- Plans de formació contínua per a promoure millores en capital humà, que ajuden a millorar la competitivitat i incrementar el valor afegit dels servicis prestats.
- Foment de la transformació i immersió digital del comerç minorista, especialment el comerç de proximitat, així com la millora de la gestió i els processos de venda.
- Impulsar iniciatives per a l’atracció del talent, en col·laboració amb els centres de formació de grau mitjà i superior i la Universitat, per a incorporar tant a personal format com a emprenedors al sector.
“És essencial avaluar detalladament els efectes potencials de la reducció de la jornada abans de la seua aprovació, amb la participació dels interlocutors socials en el seu disseny i execució“, va concloure Torres.
